Aquest estiu m'he retrobat amb un gran geni, un gran artista del segle passat que es va mostrar al món amb una gran aportació d'excentricitat, potser per això hagi pogut passar inadvertida alguna de les seves extraordinàries qualitats artístiques.

En el Museu d'Art Modern de Ceret es presenta l'exposició “Eureka”, en la qual es mostra l'interès que tenia Salvador Dalí per conèixer els últims esdeveniments científics i donar-los la seva visió particular a través de l'art, des de la psicoanàlisi fins a la cadena de l'ADN, passant per l'estructura de l'àtom, la teoria de la relativitat, l'òptica, el coneixement de la matemàtica (el nombre auri…) Va estar en contacte directe amb Freud, James Dewey i Francis Crick (ADN), amb el matemàtic René Thom… i en 1985 va organitzar un simposi “Cultura i Ciència: determinisme i llibertat” en el Teatre Museu-Dalí.

Entrar en contacte amb aquesta forma d'entendre el coneixement, obre la ment. Passar de l'activitat concreta de l'hemisferi esquerre (la part) a l'expansió de l'hemisferi dret (el tot) és una experiència extraordinària. Salvador Dalí ho va fer de forma genial. En moltes de les seves obres fa la “traducció” del científic a l'artístic. Segurament per arribar a entendre part d'aquests coneixements.

Des de sempre, a l'escola, se li dóna poc valor al desenvolupament de la creativitat, a la imaginació, la fantasia, la il•lusió, la utopia, l'artístic… s'afavoreix l'aprenentatge del concret, el sistemàtic, el precís, la memòria, el limitat… Es potencia la funció de l'hemisferi esquerre.

Albert Einstein ja va deixar la seva clarivident visió sobre aquest tema: “La ment creativa és un do sagrat i la ment racional un servent fidel. Per això resulta molt curiós que hàgim creat una societat que, oblidant el do, hagi acabat honrant el servent”.

Jean *Piaget (1896-1980) el gran psicòleg infantil va dir: “El principal objectiu de l'educació a les escoles hauria de ser la creació d'homes i dones que siguin capaces de fer coses noves, i no de repetir el que altres generacions han fet”.

Avui no es té massa tendència a obrir la ment dels nens. La instrucció acadèmica està centrada a fixar, memoritzar, emmarcar, mecanitzar…

Què els passa a l'escola als nens amb gran capacitat artística? Amb qualitats innates per a la música, el dibuix, la pintura, l'expressió corporal, la poesia, el cant… Els passen moltes coses: la més important és que s'avorreixen a la classe, alguns s'avorreixen molt, uns altres interrompen amb comentaris fora del que està explicat el professor, uns altres es distreuen, dibuixant o creant en la seva ment, fent ús de la seva gran imaginació… i com respon la institució escolar?, penalitzant aquestes conductes, amb una clara posició limitant, es diu que té falta d'interès, que és immadur i en alguns casos fins a s'arriba a diagnosticar que té Dèficit d'Atenció. (TDA).

No podem oblidar les conseqüències que es deriven en la construcció de la pròpia autoestima. Viure experiències d'exclusió, de penalització per no aconseguir els objectius previstos a l'aula, sentir-se que està en posició inferior a la majoria dels seus companys… és molt negatiu per a la construcció de la pròpia personalitat.

És urgent que tots els programes educatius, en tots els cursos, potenciïn també el desenvolupament de la creativitat, la imaginació… És evident que en el proper futur, per no dir en l'actualitat, és important per afrontar l'activitat professional, tenir una ment oberta, un potent hemisferi dret, una gran creativitat i una excel•lent autoestima.

No podem oblidar que la majoria dels emprenedors reuneixen moltes d'aquestes qualitats.

 

 

Entrevista a Kathrin Sohst, persona altamente sensible (PAS) 

la vanguardia contra

A la contra de La Vanguardia (22 maig) hi ha una entrevista a Kathrin Sohst, persona altament sensible (PAS).

Explica la seva gran sensibilitat per percebre els estímuls físics, especialment els auditius, i els emocionals.

Explica algunes de les seves experiències traumàtiques durant el parvulari, guirigai dels nens, el soroll dels globus en explotar… plorava, plorava i ningú entenia el perquè.

Després d'una pregunta del periodista Ser PAS és una patologia? Contesta: No! És una manera de ser. Solament faltaria que ens medicasen… Nens medicads per TDAH potser siguin PAS! Tan sensibles que l'entorn els torba i s'aïllen. Però tenim una alta capacitat de concentració.

Efectivament, en la meva activitat mèdica, en elaborar la història clínica dels nens diagnosticats o amb sospita de patir TDAH, he sentit moltes vegades aquests comentaris.

Hi ha nens que s'aïllen a l'aula, per no tenir facilitat per processar els estímuls auditius i no discriminen els sons importants dels secundaris, per tenir fatigada la seva dinàmica d'escolta en haver hagut de filtrar molts sons… La baixa atenció es pot confondre amb la presència de TDAH.

El tema no queda aquí. Hi ha una altra patologia que està relacionada amb el PAS, el TEA (trastorn d'espectre autista). Alguns dels nens diagnosticats de TEA, en realitat parteixen d'una alta sensibilitat i des de petits tanquen íntegrament o parcialment el contacte amb el seu entorn. Senzillament se senten agredits i es defensen.

Existeixen accions terapèutiques per a aquests casos, i no poques. Primer cal entendre el seu problema i després cal ajudar-los a integrar aquesta informació a través de la proposta terapèutica més adequada per a cada cas.

Enllaç a La Vanguardia

 

 

protocolo leobien