Artícles i publicacions

 

JORDI CATALÁN: “EL NIÑO VIVE EN UN ESTADO ADRENÉRGICO, SE LE ACOSTUMBRA A ESTAR DEPENDIENTE DE ESTÍMULOS EXTERNOS”

Publicat per SIODEC

siodec

Entrevista completa en equest link

Entrevista completa en PDF

 

L'ALEGRIA DE L'ESTIU

D.P. va arribar a la meva consulta quan estava cursant el quart curs de Primària, amb un important fracàs escolar. A més, la seva dinàmica emocional estava clarament afectada. Se sentia incapacitat, derrotat, tenia molta ràbia, estava començant a mostrar certes dinàmiques de rebel·lia, especialment a l’escola.

Després d’elaborar la història clínica i de fer l'exploració neurofuncional els vaig comentar als pares que el seu fill tenia un important desordre en la seva organització lateral, li impedia integrar els coneixements de la lectura i de l'escriptura al mateix ritme que els seus companys. Era evident que no estava preparat per estudiar cinquè ni per resoldre els exàmens de format tradicional.

Varem dissenyar una línia de treball, amb la participació d'una psicopedagoga de la zona, amb tot l'entusiasme dels pares i la clara resistència de D. P.

A l'escola vam tenir de tot, mestres que van ajudar molt i uns altres que semblaven estar disposats a confirmar la seva sentència: “D. P. no pot aprendre”

Comptant amb uns pares lluitadors, disposats a fer el que fes falta pel seu fill (reunions amb professors, entrevistes amb l'inspector de zona, mostrant informes i programes de reorganització funcional…) vam anar avançant.

A poc a poc D. P. va anar creient en les seves possibilitats. Amb esforç va aprendre a llegir, escriure i resoldre els processos matemàtics bàsics. Encara que era evident que el tema escolar no era el seu...la seva gran passió era la cuina, especialment la pastisseria. A empentes i rodolons, amb moltes estratègies, informes i més informes, va aconseguir superar la E.S.O. i va entrar en un Cicle Formatiu, de cuina, clar.

Aquest any ens hem retrobat en la Costa Brava. D. P. està treballant en un restaurant. Quan em va veure, se li va dibuixar un gran somriure i després de donar-me una gran abraçada, em va dir que en el proper curs faria pràctiques en un dels millors restaurants del món, a Girona. Em va dir que estava molt content.

En aquesta abraçada vaig sentir la seva alegria, la seva il·lusió, la seva complicitat, la seva gratitud… Li vaig dir que estava molt, molt orgullós d'ell i li felicitava per la seva constància i esforç. “Estàs aconseguint els teus somnis”.

En un segon terme estaven els seus pares, emocionats i mostrant-se orgullosos del seu fill.

No fa falta dir que per a mi ha estat un estiu molt especial.

Aprofito per fer una reflexió que considero important. Hi ha alguns professionals de l'educació (mestres, psicòlegs, pedagogs…) que sentencien amb facilitat les limitacions de determinats nens.

Per favor, feu-ho quan hi hagi una clara deterioració de les capacitats mentals, però no ho feu per el “simple” fet que suspenguin a l'escola. En bastants casos el fracàs escolar no està acompanyat d'incapacitat per desenvolupar feines no universitàries.

És més important descobrir el talent que pot desenvolupar en seu pròxim futur. El de D. P. estava molt clar des de un bon principi.

En els alumnes que no resolen correctament les tasques acadèmiques previstes per a tots, cal cuidar especialment l'estructuració de la seva autoestima. Poden arribar a pensar que si no aproven, ja no serveixen per res. A més és imprescindible que tinguin una bona adaptació curricular, perquè segueixin aprenent al seu ritme. Aquest és un tema, l'elaboració dels programes individuals, sobre el qual es podria escriure, no un article, una enciclopèdia sencera. L'experiència que tinc any rere any és nefasta. Moltes vegades els programes es fan tard, malament i mai. Per descomptat que hi ha excepcions i es plantegen bones adaptacions curriculars individualitzades, però per desgràcia són excepcions.

Els meus millors desitjos a tots, alumnes, docents i pares, per al nou curs. Queda molt camí per caminar.

 

VÈNCER EL DÈFICIT D'ATENCIÓ

Avui he rebut una gran notícia. Aquestes notícies que omplen d'alegria, orgull i satisfacció personal.

M. ha aprovat totes les assignatures del segon curs de la carrera de Dret.

Quan el vaig conèixer feia quart de Primària, era un nen tímid, molt despistat, molt sensible, portava malament el fracàs escolar.

Els pares van prendre la decisió de recolzar-li, seguir les meves pautes, aplicant tècniques d’organització neuro-funcional, tractaments complementaris... I van posar tots els mitjans perquè avancés en el procés acadèmic. No van fer cas de les veus que els repetien que tenia Dèficit d'Atenció, que no se centrava i que no seria res en la vida. Mai podria estudiar si no se li ajudava amb medicació.

Van venir diverses vegades des de les illes fins a l'Institut, perquè pogués fer seguiment de la seva evolució i adequar les mesures terapèutiques a la situació de cada moment.

M. tenia molta dificultat per centrar la seva atenció, s'oblidava de complir les rutines, li costava integrar els coneixements acadèmics, tenia molta facilitat per “desconnectar-se” quan el tema no li interessava… però amb constància, suport i paciència es va aconseguir estabilitzar la seva funció cerebral.

Ara és un jove que se sent feliç, està aconseguint els seus objectius, els més alts, seguir la tradició professional de la família. Utilitzant els seus propis mitjans, el seu esforç i la seva capacitat de treball.

És cert que va trigar a trobar la sintonia que requeria per abordar amb èxit l'aprenentatge, però ho va fer… i sense l'ús de fàrmacs.

Reflexions:

No sempre els mals auguris es compleixen. No convé anticipar el fracàs quan encara es pot intervenir. El desconeixement d'altres teràpies no farmacològiques no pot condemnar al nen que encara té un llarg camí per recórrer.
La capacitat de mantenir l'atenció s'aprèn… es pot i s'ha d'entrenar. Hem de confiar en la neuroplasticidad cerebral i en les múltiples accions terapèutiques de les quals disposem en l'actualitat.

Remarcar el paper dels pares. No és fàcil ignorar les “veus oficials” que de vegades penalitzen la presa de decisions contràries a les que proclamen, prometent fracassos, importants desordres emocionals, addiccions...

Finalment felicitar a M. per estar en el camí que volia i pel qual tant ha lluitat.

 

AGRADECIMIENTO


Después de muchas experiencias, positivas y negativas, con profesores de diferentes escuelas, de muchos, muchos lugares de España, quiero destacar la labor de algunos maestros anónimos que en su labor cotidiana son capaces de superar las dificultades que les plantean algunos alumnos.

No siempre es fácil canalizar a los niños inquietos, hacer atender a quienes les cuesta, motivar a los más pasivos… detectar, de forma temprana, problemas que generan trastornos de aprendizaje (lateralidad, problemas visuales, auditivos…) para que los padres inicien la búsqueda de los profesionales adecuados.

Pero utilizando “herramientas” que no se enseñan en la Facultad, interviniendo por encima de sus obligaciones contractuales, desplegando cariño, humanidad, empatía, profesionalidad… actúan implicándose para atender a sus alumnos, para ayudarles, protegerles de las presiones sociales, de las muchas incongruencias curriculares...

Algunos son capaces de adaptar eficazmente los objetivos escolares a las capacidades particulares de sus alumnos. Tienen la habilidad de enseñar para que el niño integre el conocimiento, sin culpabilizarles si no aprenden... simplemente buscan nuevas estrategias.

A pesar de no tener el reconocimiento social que se merecen, se preparan muchas veces de forma privada, invierten sus ahorros y tiempo para asistir a cursos de formación, para buscar nuevas alternativas…

Mi reconocimiento personal (espero que se sumen muchos más), a los MAESTROS de verdad, a los que consiguen dar el verdadero y profundo significado a esta palabra.

Es muy importante que cada vez más profesores sean realmente maestros en el arte de enseñar y se les llegue a dar el valor social que se merecen.

Formar a los futuros ciudadanos del país es una labor selecta, muy selecta y hace falta que lo hagan los mejores.

Jordi Catalán.

 

Artivles del Dr. Jordi Catalán Balaguer

pdfBAJA ATENCION - ENFERMEDAD O SINTOMA.pdf

pdfDISPRAXIA - UN TRASTORNO FRECUENTE.pdf

pdfLATERALIDAD Y APRENDIZAJE.pdf

pdfSOBRE LA RETENCION.pdf

  

ENTRE TO 2 Nº 19 con José Júlio Rego

 

 

TRABAJAR EN LA PREVENCION


Los proyectos se generan a través de la ilusión y a caballo de ella pretendemos mejorar el futuro. En mi caso, como médico dedicado a intentar conseguir un óptimo desarrollo infantil, no puedo permanecer impasible ante el estrepitoso aumento de niños diagnosticados de TDAH.

Por mi dilatada experiencia profesional y tomando como patrimonio los excelentes resultados obtenidos durante estos últimos años, guiando el desarrollo de niños con problemas de atención, me siento con el ánimo para incluir en mi proyecto para el 2015, dirigir mi esfuerzo profesional para intentar disminuir la presencia de niños con este importante problema. 

Es un proyecto que me genera mucha ilusión, creo que hemos de sumar esfuerzos, padres y los diferentes profesionales del desarrollo infantil, para trabajar en la PREVENCIÓN.

Hay que actuar con decisión cuando se presentan los primeros síntomas. 

Se tiene por costumbre aplazar el diagnóstico hasta los 7 años. Las autoridades sanitarias no aconsejan medicar a niños tan pequeños. Y hasta ese momento no se hace nada, solo observar su evolución y esperar el futuro para confirmar la necesidad de medicar. Se pierde un tiempo precioso. La plasticidad cerebral es extraordinaria durante los primeros años de vida y hay que aprovecharla.

La atención es una función cerebral que se aprende, por lo tanto es susceptible de ser enseñada.

Hay algunos niños que tienen mucha facilidad para estar atentos, pero hay otros que tienen importantes dificultades para conseguirlo y muchas veces la dinámica ambiental no facilita este proceso.

En el caso de que un niño menor de siete años tenga síntomas claros de baja atención o tiene necesidad de moverse en exceso, se muestra inquieto en el aula, no atiende las consignas, va a la suya, le cuesta aprender, no le interesa lo que se le explica, actúa con respuestas impulsivas… debe iniciarse una acción decidida e inmediata. El dejar pasar el tiempo solo puede empeorar la situación.

Primero hay que descartar la presencia de trastornos que influyan en el problema:

Trastornos pediátricos: intolerancias de alimentos, estreñimiento pertinaz, presencia de parasitosis intestinal, otitis frecuentes…
Mala coordinación motriz: retraso psicomotor, torpeza de movimientos de todo el cuerpo o manuales, caídas frecuentes, hemiparesias…
- Dificultades visuales: estrabismo, ambliopía, baja fijación visual, mala visomotricidad, problemas de acomodación… 
- Problemas auditivos: baja escucha, parece que no oye, le cuesta interpretar los mensajes, mala pronunciación, grita mucho cuando habla…
- Retraso en el lenguaje: dificultad para comunicarse, no se le entiende cuando habla…
- Desorganización lateral: lateralidad tardía, dominancia alternante, lateralidad cruzada…
- Problemas de sueño: terrores nocturnos, sueño inquieto, descansa mal…
- Trastornos emocionales: inestabilidad, impulsividad, traumas emocionales…
- Retraso madurativo, tan frecuente en niños adoptados, niños con enfermedades biológicas que enlentecen su desarrollo… 
- Objetivos académicos muy por encima de su capacidad de aprendizaje.

En este caso será conveniente actuar en el trastorno específico para normalizar su evolución y si se presenten varios factores, ordenar la prioridad de abordaje y buscar soluciones. Hay que ser certeros para asignar la línea terapéutica prioritaria en cada caso y no invertir tiempo y esfuerzo en terapias secundarias. Aunque hay muchas acciones terapéuticas beneficiosas, no todas aportan el mismo rendimiento en un determinado momento de la evolución del problema. 

Segundo, diseñar actividades, según las características personales del niño, para potenciar la capacidad de atención y/o aumentar el nivel de control motor.

Esta acción terapéutica se debe trazar según las necesidades, las habilidades, la madurez del niño y las posibilidades del entorno. 

Si atendemos con precocidad y acierto a los niños con riesgo de padecer TDAH, mejoraremos su futuro.

 

Quan està preparat l’Infant per iniciar amb èxit la lectura?

con Dr. Jordi Catalán y Sílvia Edo.

jordi silvia

si voleu veure el programa emès per Televisio El Vendrell [clic aquí] 

 

Entrevista d'Antoni Bassas al Dr Jordi Catalán

 

Aquest diumenge Antoni Bassas entrevista al metge especialista en desenvolupament infantil, Jordi Catalán.
10 de set. 2018

 

Ràdio i Televisió d'Andorra i Andbank

T'apropen les experiències de les persones que han aconseguit assolir els seus objectius a base de treballar el seu talent. Entrevistes que expliquen en primera persona que conjugar el talent i l'esforç és una bona fórmula per aconseguir els reptes més grans. 

Sentim molt a parlar sobre el famós TDA (Trastorn del Dèficit d'Atenció)  i/o TDAH (Trastorn del Dèficit d'Atenció amb Hiperactivitat) i el doctor Jordi Catalan, especialista en desenvolupament infantil, assenyala que abans de fer un diagnòstic tant contundent com aquest s'ha d'anar més enllà. Cal buscar les causes que provoquen que el nen o nena no presti atenció a l'aula. I és que sovint, tot pot venir provocat per un problema visual o d'oïda, entre altres, que deriven en una falta d'atenció i que no té res a veure amb un trastorn.

 

ELS NENS CREATIUS I L'ESCOLA

 

Aquest estiu m'he retrobat amb un gran geni, un gran artista del segle passat que es va mostrar al món amb una gran aportació d'excentricitat, potser per això hagi pogut passar inadvertida alguna de les seves extraordinàries qualitats artístiques.

En el Museu d'Art Modern de Ceret es presenta l'exposició “Eureka”, en la qual es mostra l'interès que tenia Salvador Dalí per conèixer els últims esdeveniments científics i donar-los la seva visió particular a través de l'art, des de la psicoanàlisi fins a la cadena de l'ADN, passant per l'estructura de l'àtom, la teoria de la relativitat, l'òptica, el coneixement de la matemàtica (el nombre auri…) Va estar en contacte directe amb Freud, James Dewey i Francis Crick (ADN), amb el matemàtic René Thom… i en 1985 va organitzar un simposi “Cultura i Ciència: determinisme i llibertat” en el Teatre Museu-Dalí.

Entrar en contacte amb aquesta forma d'entendre el coneixement, obre la ment. Passar de l'activitat concreta de l'hemisferi esquerre (la part) a l'expansió de l'hemisferi dret (el tot) és una experiència extraordinària. Salvador Dalí ho va fer de forma genial. En moltes de les seves obres fa la “traducció” del científic a l'artístic. Segurament per arribar a entendre part d'aquests coneixements.

Des de sempre, a l'escola, se li dóna poc valor al desenvolupament de la creativitat, a la imaginació, la fantasia, la il•lusió, la utopia, l'artístic… s'afavoreix l'aprenentatge del concret, el sistemàtic, el precís, la memòria, el limitat… Es potencia la funció de l'hemisferi esquerre.

Albert Einstein ja va deixar la seva clarivident visió sobre aquest tema: “La ment creativa és un do sagrat i la ment racional un servent fidel. Per això resulta molt curiós que hàgim creat una societat que, oblidant el do, hagi acabat honrant el servent”.

Jean *Piaget (1896-1980) el gran psicòleg infantil va dir: “El principal objectiu de l'educació a les escoles hauria de ser la creació d'homes i dones que siguin capaces de fer coses noves, i no de repetir el que altres generacions han fet”.

Avui no es té massa tendència a obrir la ment dels nens. La instrucció acadèmica està centrada a fixar, memoritzar, emmarcar, mecanitzar…

Què els passa a l'escola als nens amb gran capacitat artística? Amb qualitats innates per a la música, el dibuix, la pintura, l'expressió corporal, la poesia, el cant… Els passen moltes coses: la més important és que s'avorreixen a la classe, alguns s'avorreixen molt, uns altres interrompen amb comentaris fora del que està explicat el professor, uns altres es distreuen, dibuixant o creant en la seva ment, fent ús de la seva gran imaginació… i com respon la institució escolar?, penalitzant aquestes conductes, amb una clara posició limitant, es diu que té falta d'interès, que és immadur i en alguns casos fins a s'arriba a diagnosticar que té Dèficit d'Atenció. (TDA).

No podem oblidar les conseqüències que es deriven en la construcció de la pròpia autoestima. Viure experiències d'exclusió, de penalització per no aconseguir els objectius previstos a l'aula, sentir-se que està en posició inferior a la majoria dels seus companys… és molt negatiu per a la construcció de la pròpia personalitat.

És urgent que tots els programes educatius, en tots els cursos, potenciïn també el desenvolupament de la creativitat, la imaginació… És evident que en el proper futur, per no dir en l'actualitat, és important per afrontar l'activitat professional, tenir una ment oberta, un potent hemisferi dret, una gran creativitat i una excel•lent autoestima.

No podem oblidar que la majoria dels emprenedors reuneixen moltes d'aquestes qualitats.

 

CONCENTRADOS EN EL TDAH

 

 Dr. Catalan Balaguer en el minuto 19

Después de la emisión, el día 11 de junio, del programa Repor (canal 24 horas) “Concentrados en el TDAH”, aprovecho para ampliar mi punto de vista con respecto al abordaje terapéutico de los niños que tienen dificultad para mantener la atención.
Todo ello derivado de mi experiencia clínica, con más de 40 años de actividad profesional.
Antes de plantearse un tratamiento médico, conviene descartar la presencia de desajustes estructurales, funcionales y/o emocionales y tratarlos convenientemente.
En muchas ocasiones, por no decir en todas (95%), he detectado, en los niños diagnosticados o en vías de diagnóstico de TDAH, una o algunas de las siguientes alteraciones que entorpecen la correcta atención para el desarrollo de las actividades académicas.
Es necesario hacer una amplia valoración de cada niño, para detectar la presencia de alteraciones.
Niños con problemas biológicos: importantes alergias, desequilibrios de la glucosa, y los muy frecuentes trastornos del sueño.
Niños PAS. Alto nivel de sensibilidad emocional y perceptiva. Les cuesta centrarse por no saber filtrar la llegada de estímulos, especialmente los auditivos, sobresalto o miedo ante los ruidos.
Desórdenes estructurales y/o funcionales visuales. Niños con antecedentes de estrabismo, ambliopía (ojo vago), hipermetropías tratadas de forma tardía.
Desórdenes estructurales y/o funcionales auditivos. Antecedentes de otitis repetitivas, ocupación de moco en el oído medio, retraso en la aparición del lenguaje.
Desordenes laterales. Presencia de hemiparesias, lateralidad tardía, contrariada o cruzada.
Dispraxia o dificultad para automatizar los movimientos. Niños torpes. Les cuesta mucho desarrollar actividades gráficas, dibujos, escritura y se distraen cuando tienen que enfrentarse a estas tareas.
Los niños creativos, imaginativos, tienen más facilidad para perder su atención cuando tienen alguna disfunción de las enumeradas con anterioridad. También si no está motivado/a para desarrollar la tarea que se le propone.
Los niños movidos, ahora llamados hiperactivos, pueden no estar atentos por el exceso de acción motora. Las causas de su inquietud pueden ser múltiples:
Niños con problemas biológicos: piel atópica, parasitosis repetitivas, malabsorción intestinal.
He seguido la evolución de muchos niños movidos que han llegado a manifestar la presencia de Altas Capacidades. La alta génesis energética, durante las primeras etapas, no se canalizan por los circuitos cerebrales superiores y se derivan a la motricidad.
Presentan gran incidencia de dificultad de atención los niños adoptados, prematuros, nacidos en el último trimestre y niños que han sufrido períodos largos de hospitalización. En la exploración encontramos con mucha frecuencia, malas bases organizativas motrices, alteraciones laterales, traumas emocionales y/o alteraciones en el sueño.
Repito el concepto principal ante la presencia o posible presencia de TDAH: Antes de plantearse un tratamiento médico, conviene descartar la presencia de desajustes estructurales, funcionales y/o emocionales y tratarlos convenientemente.
En bastantes ocasiones se suman diferentes alteraciones en el mismo paciente y deben ser abordadas de forma jerárquica, atendiendo primero a las más antiguas y/o de mayor interferencia. Cuando se hace la valoración inicial, es necesario tener una visión amplia y no olvidar la posibilidad de que coexistan diferentes factores.
Estoy atendiendo a niños que se han tratado o se están tratando con medicación y no se han conseguido los objetivos previstos. Y efectivamente tiene alteraciones estructurales o funcionales que no les han permitido mejorar su atención, a pesar de tomar psicotrópicos.
La mejor forma de abordar este frecuente trastorno es la PREVENCIÓN: Organizar una buena base psicomotora, circuitos preventivos, atender las alteraciones visuales y auditivas desde que se manifiestan, reactivar la correcta estructuración de las vías y centros cerebrales visuales y auditivos, ayudar a organizar una correcta lateralidad y ENTRENAR la capacidad de atender, a través de la música, el cuento, el juego… desde que son pequeños. Y evitar el uso de pantallas, móviles, tabletas en edades tempranas… que centran la atención de forma pasiva y dificultan la activación de la atención que necesitarán en la escuela.
El tema no es tan simple como parece.
Pero se pueden hacer muchas cosas y no tener que llegar a la medicación.

 

 

Entrevista a Kathrin Sohst, persona altamente sensible (PAS) 

A la contra de La Vanguardia (22 maig) hi ha una entrevista a Kathrin Sohst, persona altament sensible (PAS).

Explica la seva gran sensibilitat per percebre els estímuls físics, especialment els auditius, i els emocionals.


la vanguardia contraExplica algunes de les seves experiències traumàtiques durant el parvulari, guirigai dels nens, el soroll dels globus en explotar… plorava, plorava i ningú entenia el perquè.

Després d'una pregunta del periodista Ser PAS és una patologia? Contesta: No! És una manera de ser. Solament faltaria que ens medicasen… Nens medicads per TDAH potser siguin PAS! Tan sensibles que l'entorn els torba i s'aïllen. Però tenim una alta capacitat de concentració.

Efectivament, en la meva activitat mèdica, en elaborar la història clínica dels nens diagnosticats o amb sospita de patir TDAH, he sentit moltes vegades aquests comentaris.

Hi ha nens que s'aïllen a l'aula, per no tenir facilitat per processar els estímuls auditius i no discriminen els sons importants dels secundaris, per tenir fatigada la seva dinàmica d'escolta en haver hagut de filtrar molts sons… La baixa atenció es pot confondre amb la presència de TDAH.

El tema no queda aquí. Hi ha una altra patologia que està relacionada amb el PAS, el TEA (trastorn d'espectre autista). Alguns dels nens diagnosticats de TEA, en realitat parteixen d'una alta sensibilitat i des de petits tanquen íntegrament o parcialment el contacte amb el seu entorn. Senzillament se senten agredits i es defensen.

Existeixen accions terapèutiques per a aquests casos, i no poques. Primer cal entendre el seu problema i després cal ajudar-los a integrar aquesta informació a través de la proposta terapèutica més adequada per a cada cas.

Enllaç a La Vanguardia

 

 

Ponencia del "I Congreso Internacional de Lectura Comprensiva"

 

 

 

Quaranta anys d'estudi, diagnòstic i tractament de nens amb trastorns en el desenvolupament.
Tenir la perspectiva del metge, una visió global i interdisciplinària i els anys d'experiència, permeten fer una valoració del moment evolutiu del pacient i decidir la millor acció terapèutica.
També és molt important saber que moment pot ser més eficaç l'acció del metge, osteòpata, logopeda, optòmetre, de l'especialista en estimulació psicoauditiva, del psicomotricista, del gabinet de reforç…
Considerem de gran importància la bona relació entre els membres del "equip" format pels pares, l'escola i els especialistes que intervenen en el desenvolupament òptim del nen.
La prevenció, l'orientació als pares perquè el seu fill sa abast el seu màxim potencial, la intervenció en escoles infantils per aplicar programes preventius, conferències, cursos per a professionals, articles i publicacions són activitats que també desenvolupem.

 

Miembro componente y fundador del Instituto Médico del Desarrollo infantil:

imdi

 

 

 

 

PROTOCOLO LEOBIEN

 
Presentado en:

I Congreso de Oftalmología y Optometría en Barcelona. Hospital S. Joan de Deu.

III Congreso Internacional de Comprensión Lectora Infantil y Primaria.

readEste protocolo nace de una gran ambición, ambición que tenemos muchos de los que nos dedicamos a la enseñanza, en sus diferentes vertientes: Que los niños sean felices y aprendan lo que nosotros sabemos, para que en el futuro abran caminos desconocidos y alcancen nuevos horizontes.

La lectura es una herramienta fundamental para el desarrollo humano.
Es un bien amenazado por la incursión de las pantallas, estas imágenes son más fáciles de atender, pero también tienen menor capacidad de activar diferentes áreas cerebrales. Es un momento difícil para la lectura y debemos actuar con inteligencia, fuerza y unión.
Cuando leemos activamos la capacidad de imaginar, activamos la memoria, el recuerdo, estimula el proceso del pensamiento, la ordenación e interrelación de ideas, visualizamos, nos emocionamos… y potenciamos la capacidad de estar atentos!!!

Que importante es amar la lectura.
Que importante es amar la lectura desde los primeros niveles de su aprendizaje.
Que importante es no tener barreras, experiencias negativas, traumas…
Que importante es tener fluidez, buena comprensión…
El aprendizaje de la lectura debe ser placentero, como todos los aprendizajes que hacen los más pequeños, alentados por la curiosidad, por el espíritu aventurero, el deseo de crecer...

¿Qué sucede cuando el niño/a no se está preparado/a para integrar un aprendizaje?
Pues que no hay motivación, no está dentro del rango de su interés y hacen otras cosas más divertidas. En muchas ocasiones el adulto interpreta erróneamente que el niño es un vago o no tiene atención. Y le presiona. Cuando en realidad aún no está preparado para iniciar este aprendizaje.

Este protocolo quiere cubrir tres objetivos:
Comprobar si el niño está preparado para iniciar con comodidad el aprendizaje de la lectura.
Evitar la presión del aprendizaje a un niño que no está aún en condiciones de hacerlo.
Poner en evidencia cuales son los factores que interfieren el aprendizaje lector y poder actuar sobre ellos para corregirlos.

Agradezco a Supertics y la Asociación Española de Comprensión Lectora la posibilidad de dar a conocer este protocolo. Ojalá que muchos niños se vean beneficiados por nuestra acción, por la de todos los profesionales de la educación.

Dr. JORDI CATALÁN BALAGUER
AUTOR Y COORDINADOR DEL PROTOCOLO LEOBIEN

Puede solicitar el protocolo LEOBIEN en el formulario de contacto de esta página. (es gratuito).


CONSULTAS DE LA APLICACIÓN Y VALORACIÓN DEL PROTOCOLO.
CONSULTAS DE PROBLEMAS LECTORES Y ESCRITORES.
Retraso del proceso lector, baja comprensión lectora, dislexia, disgrafía, disortografia…

CONSULTAS DE PROBLEMAS DEL DESARROLLO
Retraso psicomotor, desorganizaciones motoras, Hemiparesia, Dispraxia..,
Trastornos de la Lateralidad.
TDAH, TEA, TEL, TGD…

CURSOS DE FORMACIÓN
Desarrollo Infantil y sus trastornos.
Dirigido a maestros, pedagogos, psicólogos, logopedas, psicomotricistas, optometristas, profesores de educación especial, especialistas en terapia auditiva…

 

 

 


 

 

Publicaciones

2

 

 

El desarrolo de la lateralidad infantil

Niño diestro-Niño zurdo

Editorial Lebon

 

 

 

1

 

 

Técnicas de Tratamiento de los trastornos de la lateralidad

Editorial Lebón

 

 

 

 


 

PROTOCOLO LEOBIEN

Dr. Jordi Catalán Balaguer    

Carrer Avenir, 8 1º 7ª    

08006 Barcelona    

Tel. 93 416 14 49
Tel. 606 08 82 18