-DESENVOLUPAMENT PSICOMOTRIU
-DESENVOLUPAMENT EMOCIONAL
-DESENVOLUPAMENT COGNITIU
En l'actualitat són més de 40 anys d'experiència en el diagnòstic i tractament de nens amb trastorns del desenvolupament.
Per a la correcta evolució global del nen cal atendre tres aspectes: el desenvolupament físic, l'emocional i el mental.
Podem dir que el nostre Sistema Nerviós Central està format per “tres cervells” i al llarg del desenvolupament han d'arribar a evolucionar i unificar totes les seves funcions amb harmonia.
En la mesura que es vagin activant les diferents funcions cerebrals participaran amb la seva aportació específica en el tot. Quant més harmònica sigui l'aportació de cada estructura tant més equilibrada serà la dinàmica global.

desarrollo

La presència d'una alteració funcional, en un o en diversos sectors, provocarà, si la resta del sistema no és capaç de reconduir la distorsió, la presència del trastorn del desenvolupament.
El primer cervell està format pel tronc cerebral (medul·la, pont i bulb raquidi) i el cerebel. S'activa en l'etapa uterina a través de moviments reflexos, que li prepararan per a la seva primera gran prova, el part.
La correcta harmonia en l'execució dels moviments permetrà que les altres estructures cerebrals, les que organitzen l'emocional i el mental, es vagin activant amb bon equilibri.
Per contra, si els moviments no estan ben coordinats (nen maldestre), la correcta evolució es veurà limitada. El desenvolupament futur, en totes les àrees, es veurà alterat per la mala estructura de les bases.
Cal tenir present que de la qualitat del moviment de tot el cos (motricitat protopàtica) parteix l'eficàcia d'altres moviments més precisos (motricitat epicrítica). Si la coordinació motora de tot el cos és poc harmònica poden aparèixer alteracions en la qualitat de la pronunciació, en l'eficàcia dels moviments oculars i en la motricitat manual (mala grafia).

desarrollo2

El món emocional està regit pel segon cervell, format pel Sistema Límbic, en el qual trobem les següents estructures: amígdala, tàlem, hipotàlem, hipocamp i glàndula pineal.
En aquesta part del cervell humà es perceben i canalitzen les emocions. És important que els estímuls emocionals arribin amb una intensitat adequada a la capacitat de les neurones. En la mesura que el Sistema Nerviós va madurant va tenint major capacitat per integrar els estímuls emocionals. Cervells molt sensibles o estímuls molt intensos poden generar distorsions que repercutiran directament en la construcció de l'afectivitat de la persona.
Finalment el Còrtex i el Neocòrtex constitueixen el cervell més evolucionat, el que ens permet raonar, pensar i ser conscients de nosaltres mateixos.
La bona harmonia funcional de les estructures cerebrals, en cadascuna de les etapes evolutives, permetrà que es vagin integrant amb eficàcia els aprenentatges i els coneixements.
La nostra labor, davant un trastorn del desenvolupament, es basa a diagnosticar quina és l'estructura cerebral que està més alterada, com repercuteix en la resta de les àrees o nuclis cerebrals i quin és el tractament que pot permetre equilibrar amb major rapidesa l'alteració del desenvolupament.

 

protocolo leobien