La hiperactivitat es pot i s'ha de tractar després de fer un adequat diagnòstic diferencial. Iniciar tractaments mèdics, activitats i jocs concrets per permetre que el nen descobreixi noves fórmules d'acció cerebral, aquelles que no s'han activat amb suficient intensitat fins a aquest moment.

La vida moderna (excés d'estímuls, poca activitat autogestionada pel nen…) no facilita l'organització dels ritmes cerebrals. El predomini de l'acció sobre la inhibició, no practicar l'espera, no potenciar l'escolta, l'escassa contenció educativa, l'excés de ritmes ràpids en la vida del nen… genera una dinàmica cerebral precipitada, impulsiva i poc analítica. Predomina l'acció sobre la previsió.

Moltes vegades un excés de cabal energètic provoca la presència de descàrregues motrius, amb l'objectiu d'eliminar l'energia sobrant. El nen es mou més del que deuria, com a conseqüència del desequilibri entre l'aportació energètica del sistema nerviós i la necessitat real per cobrir les respostes adaptatives.

Abans de tractar amb medicació psicotròpica és convenient aplicar altres alternatives sense efectes secundaris. En moltes ocasions, si es fa un correcte diagnòstic i un adequat tractament per resoldre la causa del trastorn, no és necessari acudir a l'ajuda dels fàrmacs.

hiperactividad

Cal saber en quin moment s'inicia la presència de moviments sense finalitat concreta i les causes que els genera, per actuar sobre aquestes i així no actuar solament en el símptoma.

Aquest trastorn del desenvolupament distorsiona la bona dinàmica a l'aula. És convenient que el mestre/a tingui unes clares directrius educatives, adequades a cada cas. Les orientacions que són encertades per a un nen, són ineficaços per a un altre.

protocolo leobien